Resumen
el 23 de Setembre de 2015 es va commemorar el X Aniversari de la declaració de la Casa Batlló com a Patrimoni Mundial de la UNESCO, amb diferents actes, entre ells despertar el drac.
Aquest relat és un homenatge a Gaudí.
Relat
SANT JORDI I EL DRAC BATLLÓ
El meu nom és Antonio Gaudí i avui, 23 de setembre de 2015, em dirigeixo a la casa on viu el drac Batlló amb el propòsit de despertar-lo ja que em consta que porta adormit i sense sortir de casa molt de temps.
Us preguntareu com és que conec un drac. La veritat és que em va ser presentat pel meu bon amic Sant Jordi.
Us explicaré la història mentre vaig caminant cap a la seva casa, per despertar-ho.
Fa algun temps els habitants d'aquesta ciutat encara no tenien aigua potable a casa seva i, per aconseguir-la, havien d'anar a la font pública d'ús comunal que estava instal·lada al carrer.
La font tenia cinc canelles dels que emanava, sense parar, aigua clara i fresca.
Tots els habitants cada dia feien cua davant de la font, amb els cubs, per recollir l'aigua.
Però a més, la font també servia de punt de reunió on els veïns posaven en comú les novetats diàries.
Heus aquí que un bon dia, sense saber com, va aparèixer de cop i volta al veïnat, un drac que es va col·locar davant de la font, ocupant tot l'espai, impedint que els veïns hi accedissin per recollir la seva aigua.
El drac tenia una gran mida, enormes urpes, dues ales, una llarga cua i llançava foc per la boca. El seu cos estava recobert d'escates de diferents i alegres colors, a accepció del cap que tot ell era de color verd brillant. Quan no treia foc per la boca se li podia veure la llengua, llarga i esmolada. No se sabia què feia més por, si el foc o la llengua.
Els veïns, un cop sobreposats de l'esglai per l'aparició d'aquest estrany ésser, sense perdre en cap moment l'educació i amb veu suau, li van demanar que s'apartés.
-Senyor drac faci el favor de deixar-nos agafar l'aigua. Aquesta font és de tots, no us la podeu apropiar.
-Brrr -va rugir el drac per tota resposta llançant-los un raig de foc que va socarrimar els que estaven més propers.
Els veïns van continuar intentant convèncer el drac amb un fil de veu, que s'apartés de la font perquè ells recollissin la seva aigua.
-Senyor drac, som molt comprensius i intentarem ajudar-lo en allò que puguem.
Pel que semblava, amb la bona intenció dels veïns no n'hi havia prou, perquè el drac seguia sense deixar-los agafar la seva aigua. Però el que més els disgustava era que ni els parlava ni responia les preguntes.
Per tota resposta, el drac seguia dient:
-Brrr.
Van passar dos dies i el drac seguia sense apartar-se de la font. Els veïns començaven a tenir molta set. Més d'un gairebé s'esvaeix davant de la font.
Com que les coses no podien seguir així, un grupet de veïns va anar a buscar l'alcalde del poble, el senyor Caparrós, perquè com a representant que era de tots, arreglés aquest disbarat.
L'alcalde, un home savi, de seguida es va posar mans a l'obra intentant raonar amb el drac, però tot va ser inútil. El drac només seguia dient:
-Brrr.
Davant d'aquesta situació, l'alcalde va haver de prendre ràpidament decisions i la primera va ser enviar Roseta, una veïna activa i col·laborativa, perquè anés a buscar el seu bon amic Sant Jordi.
Sant Jordi va acudir a la trucada de l'alcalde pujat al seu cavall blanc, brandant la seva espasa, encara que en realitat ell era un defensor dels animals i no estava disposat a matar-ne cap, ni tan sols ferir-lo, sense abans esbrinar quin risc suposava. Si descobria que el drac era un perill per als veïns, no dubtaria a prendre mesures, però abans havia d'esbrinar què pretenia.
Per tant, en arribar, el primer que va fer va ser baixar del cavall, guardar la seva espasa i acostar-se al drac per un lladet amb l'únic propòsit que no li arribaran les flames de foc que llançava i així poder preguntar-li amb tranquil·litat què era allò que pretenia.
-Drac, em dic Sant Jordi. Quin és el teu nom?
-Em dic Batlló. Per fi algú parla. Fins ara no sentia ningú. -va contestar.
En aquell moment Sant Jordi ho va comprendre tot: el drac era una mica sord i com que els veïns li parlaven molt educadament en veu baixeta, ell no s'assabentava de res.
-Per què no t'apartes i deixes que els veïns recullin l'aigua de la font? -va continuar preguntant-li molt a prop de l'orella.
A partir d'aquell moment el drac va deixar de fer foc per la boca contestant:
-No tinc casa on viure ni la família que m'espera.
Amb aquesta declaració, finalment, tots van comprendre la base del problema.
El senyor Alcalde faria les gestions pertinents perquè se li donés un habitatge digne al drac i així pogués conviure amb tots els veïns.
Però en aquell moment es va presentar un altre problema:
-El drac Batlló és molt gran i no cabrà a cap pis del barri. necessitarà tota una casa sencera per a ell –va apuntar Roseta.
En sentir el que havia dit Roseta, Sant Jordi i l'Alcalde es van emportar sengles mans al capdavant en senyal de sorpresa.
-És veritat. no cabrà a qualsevol pis del barri -van respondre.
I una altra vegada van haver de tornar a pensar com solucionarien aquest nou problema perquè haurien de construir-li una casa expressament per a ell i per això necessitarien un arquitecte.
Roseta, veient altre cop les tribulacions de l'Alcalde i de Sant Jordi es va atrevir a donar novament una altra idea.
-El meu oncle, el senyor Antonio Gaudí és arquitecte. Podem trucar-ho per preguntar-li si vol fer-li una casa bonica al drac.
Davant la nova brillant idea de Rosetta, els dos homes es van mirar sorpresos que a ells no se'ls hagués acudit.
El dia següent va clarejar molt assolellat i calorós, encara que no resultava ser una bona notícia per als habitants del barri perquè amb tanta calor encara tindrien més set i el drac seguia sense moure's de davant de la font.
Aquell mateix dia, a mig matí, vaig acudir a la trucada que se m'havia fet i després de sobreposar-me a la sorpresa de veure un drac tan bonic i tan gran, Sant Jordi i l'Alcalde em van posar en antecedents del problema.
-Accepto l'encàrrec. Cert que la casa que se li ha de construir a aquest drac ha de ser realment gran i alta. Com a mínim cinc o sis pisos dalçada. Em posaré immediatament fil a l'agulla. -els vaig contestar.
Me'n vaig anar al meu estudi i vaig començar a dibuixar plans i més plans.
Al cap de poc temps ja tenia una primera idea clara de com havia de ser la casa. El drac s'hi havia de sentir a gust i, per tant, havia d'incloure senyes d'identitat del mateix drac.
De seguida vaig presentar els plànols a l'Alcalde i Sant Jordi. A tots dos els va agradar la idea però volien conèixer l'opinió del mateix drac, no fos cas que després no li agradés casa seva i tornéssim a tenir un altre problema més gran.
Així doncs, seguint indicacions de Sant Jordi em vaig posar a l'alçada de la seva orella per explicar-li a crits què representava cadascun dels dibuixos que es veien.
El drac Batlló va donar la seva conformitat; és més li va encantar el projecte, però tot i així va apuntar diverses idees quan, per exemple, als patis interns perquè entrés més llum a tot l'edifici.
La decoració de les parets simulant les seves pròpies escates va ser una idea que li va encantar.
-Senyor Gaudí, vostè ha sabut captar la meva pròpia essència pel que fa als meus moviments, les meves dimensions i el meu colorit.
-Doncs no se'n parli més. Mans a l'obra. -li vaig contestar.
I així, en poc temps, i sota la meva supervisió, vam construir la casa que des d'aquell moment vaig anomenar “Casa Batlló” perquè és on viu el drac Batlló.
Bé, així va ser com vaig conèixer el drac Batlló i ara, després del temps, ens uneix una entranyable amistat, i de tant en tant, vinc a despertar-ho com avui, perquè és molt dormiló.
Acabo d'arribar-hi i ja estic davant de la porta de la casa del drac. Ho veig adormit sobre la teulada de la casa.
Vull despertar-ho però sé que no serà fàcil per la seva sordesa, però se m'acaba d'ocórrer una bona idea: truco Sant Jordi, a l’alcalde i a tots els veïns del barri perquè vinguin davant de la casa i els proposaré que tots sincronitzin el despertador dels seus mòbils a la mateixa hora.
-Bé! Estan sonant tots els mòbils i per fi el nostre estimadíssim drac Batlló s'està despertant. Ens veu i ens saluda amb molt d’afecte, i jo, un any més, dono les gràcies a Sant Jordi i a l’alcalde perquè amb la seva aposta pel diàleg, no només van salvar tots els veïns, sinó que també van salvar un meravellós drac que s’ha quedat entre nosaltres.
********
PD.
* el 23 de Setembre de 2015 es va commemorar el X Aniversari de la declaració de la Casa Batlló com a Patrimoni Mundial de la UNESCO, amb diferents actes, entre ells despertar el drac.