EL MISTERI DEL PARC NACIONAL


Autor: Got De Paper

Data publicació: 27/02/2022

Relat

EL MISTERI DEL PARC NACIONAL

Hi havia una vegada tres amics, l’Ainet, el Roc i el Pere.
A tots tres els hi agradava molt anar d’excursió al Parc Nacional d’Aiguestortes i Estany de Sant Maurici. Un dia, van sentir per la radio que havia passat alguna cosa estranya al Parc Nacional, i els científics experts ho estaven investigant. Així que van decidir anar-hi.
Van arribar a Espot i es van dirigir a l’oficina d’informació del Parc:
INFORMADORA -Bon dia nois, en què us puc ajudar?
ROC -Bon dia, em sentit que ha passat alguna cosa al Parc Nacional, és veritat?
INFORMADORA -Sí, és veritat...
AINET -I què ha passat?
INFORMADORA -No ho sabem, ho estan investigant. Ahir, a bocafoscant, una broma immensa cobria el cel de tot el Parc, i feia una pudor...
ROC -Mai tant!
INFORMADORA -Sí! De veritat! Vam haver d’evacuar a tots els visitants amb helicòpters i ambulàncies, no s’hi podia ni respirar!
AINET -I els animals i plantes com estan?
INFORMADORA -Doncs ja us ho podeu imaginar...
AINET -Això és molt més greu del què hem pensava!
PERE -Va nois! Que tinc gana... Anem a dinar!
Els tres amics van anar a fer un pícnic al costat del riu Escrita i van aprofitar per pensar en el que estava passant. Quina podia ser la causa d’aquell núvol pudent? Els experts ho estaven investigant, però ells no es podien quedar amb els braços creuats, havien de fer alguna cosa.
ROC -Què pot estar passant nois?
AINET -Doncs no ho sé, però està clar que res de bo... Em de fer alguna cosa!
PERE -Anem a jugar al Mario Kart?
AINET -Pere, no siguis orc! Això és més important que qualsevol videojoc. Estan en perill les plantes, els arbres, els animals, i les espècies protegides com el Gall Fer, que a tu tant t’agrada!
PERE -El Gall Fer podria extingir-se? Això sí que no!
ROC -Anem fins a l’entrada del Parc? Encara que no ens hi deixin entrar, potser descobrim alguna cosa.
AINET -Sí, bona idea! Anem!
PERE -Aiiiiiii, quina mandra... Però va! Tot sigui pel Gall Fer!
Van acabar de dinar, van recollir les deixalles i van caminar fins a l’entrada del Parc Nacional. Quan van arribar, el Pere, com de costum, estava mirant el mòbil, i, de sobte, se li va cagar un moixó al cap. A l’aixecar la vista al cel, va descobrir un llibre estrany que penjava d’un bedoll molt gran.
ROC I AINET -Jajaja!!!
PERE -Calleu fatos, crec que he descobert una cosa important!
ROC -Quina? Que la merda de moixó té bon gust?!!!!!!! Jajajajaja!
AINET -Va Roc no te’n riguis, que l’estàs molestant!
PERE -Mireu que penja d’aquell arbre, un llibre amb ulls nas i boca!
ROC -Calla estriboc! No diguis més tonteries, això de tants videojocs t’està afectant!
AINET -Roc! Mira, el Pere té raó!
Un llibre amb cara penjava d’un cordill en la branca d’un bedoll. El Pere el va agafar i el va obrir, i el conte va parlar!

TÈNEBRIX -Hola nois! Sóc lo Tènebrix!
PERE -Lo què?
ROC -Codonys!
AINET -Ostres!
TÈNEBRIX -Lo Tènebrix! Què us faig por?
AINET -Home... És la primera vegada que veiem un llibre penjat d’un arbre, amb cara i que a sobre parla!
TÈNEBRIX -Tranquils! No us faré mal! Ja he menjat fa una estona resina de bedoll...
NENS -Ecccsss!!!
ROC -Tènebrix, tu saps alguna cosa del què està passant al Parc Nacional?
TÈNEBRIX -Sí... Ho tinc tot aquí escrit...
NENS -Explica’ns-ho siusplau!
TÈNEBRIX -Vosaltres heu visitat mai el Parc Nacional?
AINET -I tant! Un ramat de vegades!
TÈNEBRIX -Doncs com sabreu, és un lloc meravellós... La natura, els animals, les plantes, s’han de respectar... Últimament al parc hi entra molta gent incívica... fan foc, arranquen flors, criden, tiren deixalles al terra...
ROC -És veritat, jo sempre trobo deixalles per terra i les recullo!
AINET -La gent és molt marrana!
PERE -Jo ahir vaig guanyar una partida al Fortnite!
TÈNEBRIX -Bé... Doncs el rector del poble, cansat de que passés tot això, em va escriure una història, i tot el que se m’escriu es fa realitat...
PERE -I quina és aquesta història?
TÈNEBRIX -No us estic avorrint?
ROC -Ni mica ni molla! Fins i tot el Pere ha deixat el mòbil...
AINET -Continua Tènebrix siusplau!
TÈNEBRIX -Doncs el rector va escriure que es formaria al cel una gran broma que faria que l’aire es tornés tòxic, però només per als humans. Així, deixarien d’entrar turistes al Parc, i els animals i les plantes viurien sans i tranquils per sempre més.
ROC -Ostres! Clar, ara ho entenc tot...
PERE -Almenys el Gall Fer no està en perill...
AINET -Això vol dir que no podrem tornar a entrar al Parc Nacional mai més?
TÈNEBRIX -Podríeu reescriure la història, però abans hauríeu d’aconseguir la paraula màgica. Una paraula de quatre lletres. Les lletres estan amagades pel poble d’Espot, i ja us avanço que el rector no ho ha posat fàcil...
PERE -Va! No perdem temps! Som-hi!

[-----------------------------------------------]

PERE -Tènebrix, ja les tenim! Les 4 lletres!
-La R, a la placeta de l’església de Santa Llogaia.
-La F, al pont romànic.
-La O, a l’estació d’esquí, vora l’Hotel Or Blanc.
-I la L, a la Casa del Parc
ROC -Estan bé Tènebrix?
TÈNEBRIX -Siiiiiiiiiiii perfecte! Sou genials! Ara només les heu d’ordenar per formar la paraula màgica.
AINET -Ja ho sé, la paraula és FLOR!!!
TÈNEBRIX -Molt bé! Ara l’heu de dir tots junts en veu alta i podreu reescriure la història!

[-----------------------------------------------]

I així va ser com els tres amics, van resoldre el misteri del Parc Nacional i van poder reescriure el Tènebrix. A partir d’aquell dia, tothom va ser respectuós amb la natura i els animals. I tots van poder tornar a gaudir del tan estimat Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, un dels llocs més bonics de Catalunya.
El Tènebrix segueix a l’entrada del Parc, l’Ainet el Pere i el Roc el van amagar molt bé... Per si de cas!