Comunitat gens complicada


Autor: caragol

Data publicació: 16/02/2023

Certamen: II Certamen

Resumen

Es una comunitat gens complicada però no fàcil d'entendre la seva forma de vida i costums.
Fugen de tecnologies modernes. Les histories no les posen escrutes, les guarden al seu intel·lecte i reprodueixen oralmente.

Relat

Es una comunitat gens complicada però no fàcil d'entendre la seva forma de vida i costums.
Fugen de tecnologies modernes. Les històries no les posen escrites, les guarden al seu intel·lecte i reprodueixen oralment.
Hi ha el grup de custodis que mentalment les magatzemer a la seva memòria, que fan reunions sovint per posar-les en comú i evitar interpretacions incorrectes o segades
Tenen l'oracle del temps, un ancià pastor que sempre a viscut immers a la Natura. Ell és l'encarregat d'orientar a la comunitat en tot el que té ha veure amb canvis climatològica o d'estació així com regular i mesurar el pas del temps
Tenen a la paret del cementiri el rellotge de sol.
Sigui l'estació que sigui ell té cura d'orientar el gnòmon amb suaus cops de ma
Es un savi, el rellotge de sorra el va construir ell, pensant que tenia que ser el suficient gran per encabir tota la sorra per poder ser traspassada d'un habitacle superior al inferior en 24 hores que era el moment de ser retornada al superior.
Un altre dia explicaré com feia aquesta singular operació.
Preguntareu com podia el rellotge marcar les hores?
Dons amb tota paciència i precisió tenia unes marques al recipient inferior que quan estaven paral·leles a la sorra que anava pujant de volum, eren l'indicador de l'hora.
El més fantàstic i inversemblant era quan ell s'adonava que el rellotge anava avançat o endarrerit.
Ja ho he dit era un savi, mesclava amb sorra existent una de més gruixuda o mes fina perquè el trànsit entre els dos recipients quedes regulat i el rellotge poc a poc es posava a hora.
Quan havia alguna defunció, mullava la sorra per parar el temps. Un cap enterrat el difunt, omplia amb sorra seca el recipient superior i continuava la vida-
Tot el consum d’aliments era produït per la Comunitat, i en el cas de faltar accedien a productes del País.
No eren “Veganos” però si “Vicanos” en el sentit de no consumir productes del porc elaborats a la capital de l’embotit. Tampoc d’altres indrets .
El motiu era que cada a any engreixaven dos o tres porcs i després sacrificaven i repartien entre la comunitat. Tot aquest procés era participatiu des de posar-los nom a cada Tocino, porc o garrí i alimentar-los pel engreix i sacrifici.
Un dels dies mes celebrats era quan el hi havien de posar nom. Era costum que a cada porc li posaven el nom d’un ministre que podia ser d’esquerra o de dretes. Una cosa la tenien clara, per ells tots eren iguals, uns garrins o porcs.
Alguns anys les deliberacions havien pujat de to, doncs creien que algun tertulià de Tv havia fet mèrits suficients per ser representat per un Tocino porc o garrí. Al final havia consens i a tots els de la corraleta tenien el nom adient .
L’any que mes bon record porta als animadors de la festa, es quan al Tocino mes llustrós li van posar el nom d’un Cap de Govern. A la vesprada es tornaven per anar a escoltar-lo en la intimitat , ja que aleshores feia uns grunyits amb una llengua molt especial.
El dia de la matança també va ser un dia especial. Els embotits que tradicionalment portaven arròs i ceba , nomes els van fer d’arròs , els encarregats de fer la preparació es varen negar, dient que si se’ls escapava alguna llàgrima no volien que es penses que era deguda a la mort del porc, que per cert era molt porc.
Altres peculiaritats de la comunitat, eren per exemple que donaven tanta importància en ingerir els aliments com en defecar-los. Deien que era un procés molt important des de el principi al final. Per això havia un lloc reservat on havien instal·lat una bateria o seguit de tasses de lavabo on podien fer les seves necessitats amb intimitat i comoditat, ho explicaré.
Totes elles estaven dissenyades i construïdes a diferents alçades del terra , a fi de que cap usuari es sentis incomodo , amb la posició adequada per si calia fer força-. Tots ells tenien memoritzada la mes còmoda. Tot i així el dirigents d l’indret, havien comprat una remesa al Roca de última generació , en que havien incorporat un mecanisme que amb poc esforç regulava l’alçada, Aquets eren reservats per a gent gran o amb problemes articulars.

Hi ha mes historia que contar seguirem un altre dia,