La colla d’Espot


Autor: Mr.helix

Data publicació: 01/02/2022

Relat

LA COLLA D’ESPOT
Una vegada, hi havia una colla de 5 nens que vivien a Espot.
En el grup tots eren diferents: l'Adrià, que era el nen més prudent, tenia por de tot el que podia passar al seu voltant. La Xènia i la Núria, eren bessones. En Pol, que era supercompetitiu i esportiu. Per últim, en Josep i la Mar, que tots deien que s'agradaven.
Entre aquesta colla de nens de 12 a 13 anys, només hi havia una cosa en comú entre ells: que els hi encantava esquiar a l'estació d'esquí d'espot. Cada any, cadascú es comprava un forfet de temporada i anaven a esquiar tots junts. S'ho passaven bomba!!!
Un bon dia d'hivern, la colla de nens va anar a esquiar, i per començar van fer tots junts la baixada del llop. Aquella baixada els hi encantava. Quan van arribar a baix de tot, van pujar al telecadira per tornar-la a fer.
Durant el viatge en el telecadira, en Pol va tenir una idea: ens va dir que podríem fer una cursa, que consistia en que el primer que arribés a baix de tot de la baixada del llop, guanyava un forfet de temporada per a la temporada següent, que ho havíem de pagar entre tots. Tots van estar d'acord, però faltava l'Adrià, que encara no havia dit la seva opinió.
Finalment, va dir:
-Si, però amb compte, eh!?-.
Tots van riure, així i tot a ell no li feia tanta gràcia.
Es va decidir, que el torneig es produiria d'aquí a un mes.
Una de les normes del torneig era que tots havien de portar un walkie-talkie. Un mes després, tots van quedar a les pistes d'Espot, per fer la carrera.
Es van preparar a la línia de sortida.
La Núria va cridar:
-Una, dos, i tres!!!
Tots van arrancar a córrer amb els esquís. Les posicions del principi eren aquestes: la Mar anava primera, en Josep segon, la Xènia tercera, la Núria quarta, en Pol cinquè, i l'Adrià últim, ja que per culpa de la seva por, no va voler anar molt de pressa.
A l'Adrià li va semblar molt estrany que en Pol, que era supercompetitiu i esportiu, no anés primer. Més tard, va saber perquè. En Pol va sortir fora pistes per agafar una drecera, i guanyar sense que ningú s’assabentés del que havia fet. En Pol no sabia que l'Adrià estava al seu darrere i sabia tot el que estava fent.
L'Adrià va voler seguir-lo, ja que no volia permetre que en Pol guanyés. Però a la vegada tenia molta por de fer-ho. No obstant, el va seguir.
En Pol anava a molta velocitat, fins que es va xocar contra un arbre. Tenia el casc posat, mal ajustat, i es va acabar donant un cop fort al cap. Es va quedar inconscient.
L'Adrià se'l va quedar mirant tremolant de por.
Ràpidament, va agafar el seu walkie-Talkie, i va avisar als seus amics.
Al cap de 10 minuts, va aparèixer una moto de neu, i va rescatar a en Pol.
L'Adrià va baixar esquiant fins que va trobar als altres de la colla. Van pujar tots amb el telecadira. Durant el viatge, ningú va dir res. Estaven tots en xoc del que havia passat, i estaven preocupats del que li podria haver passat a en Pol.
Quan van arribar a dalt, van veure l'helicòpter d'urgències de Tírvia volant, que es dirigia cap a l'hospital de Tremp.
Quan L'Adrià va arribar a casa seva, es va trobar amb els seus pares, que estaven molt enfadats. Els seus pares li van dir que es va posar molt en perill, perquè en comptes de al Pol li podria haver passat a ell. Com a conseqüència, els seus pares el van castigar dues setmanes sense esquiar. L'Adrià va entendre que els seus pares el castiguessin.
El seu pare va dir:
-Per una altra banda, si tu no haguessis estat fora pistes amb en Pol, en Pol s'hagués xocat i tu no estaries allà per avisar ràpidament a la colla, i salvar-lo. En aquest cas, et felicitem, perquè has sigut un heroi.
L'Adrià se'n va anar a dormir content de les últimes paraules que li havia dit el seu pare.
L'endemà, tots van quedar a l'hospital de Tremp, per anar a veure a en Pol.
Quan van entrar a l'hospital, van anar a l'habitació.
En Pol semblava en bon estat, i tenia una venda al cap. Tots li van portar un regal. L'Adrià va portar un ram de la seva flor preferida: la farigola. Tots li van dir que estaven molt contents que no li hagués passat res. Per una altra banda, li van dir que no tornés a sortir fora pistes sense un adult, perquè era molt perillós. Es van donar compte que en Josep i la Mar no estaven, així que van sortir al passadís a veure on estaven. Tots es van quedar al·lucinats. S'estaven fent un petó!!!
Tots van tornar a entrar a l'habitació sigil·losament per no trencar-los el moment.
Al final, van venir, i la Mar va dir:
-Perdoneu, és que els metges no ens deixaven entrar-. Tots van riure. Finalment, tots van marxar menys l'Adrià, que en Pol volia que es quedés amb ell. En Pol li va donar les gràcies per haver-li salvat la vida, i li va donar un forfet de temporada per a la temporada que ve. L'Adrià, de l'emoció, es va posar a plorar i li va dir que gràcies a ell, va superar la seva por, i ara no era tan poruc.
Al cap del temps, cadascú va acabar fent la seva vida: l'Adrià es va dedicar a ser actor d'escenes de risc, per vèncer la seva por. En Pol es va dedicar a ser esquiador professional, i va guanyar molts trofeus. La Mar i en Josep, es van fer parella, i van muntar un cine a Esterri d'Àneu. Les bessones Xènia i Núria, cadascuna va anar a un país diferent a fer una nova vida allà.
fi