Resumen
Trata de la ignorancia y su forma de actuar en ciertos momentos y circunstancias de la vida.
Relat
Era ja de nit i estava fent fred. Ella es va disposar a posar-se els peücs i només va trobar un d'ells .
On estava l'altre peüc que li faltava? ningú sabia res, ningú ho havia vist i no apareixia per cap part. Tot un misteri. Ella pensava que, segur que el seu net li ho havia amagat en alguna part. Ell ho negava dient, que: és que sempre he de pagar jo tot el que ocorre ací? El xic es va posar nerviós i encara més es va posar, quan ella li va dir: tot ho agafes i això em trastorna el juí. Em tornaràs boja!! El xic encara es va posar més nerviós i això va provocar un eixam entre net, mare, àvia... i fins i tot el gos va començar a lladrar com un boig.
Era una família molt pobra i l'educació brillava per la seua absència. No era la primera vegada que era tota una cridòria en eixa casa. Una casa de bojos per a moltes veïnes.
La bona qüestió és, que... el xic va espentar a l'àvia, l'àvia es va caure a terra i va perdre el sentit. La seua filla (la mare del xic)... va començar a cridar a la porta del carrer: que me l'ha matat, ajuda. Que me l'ha matat !!
Es va formar una multitud molt prompte i van tractar d'ajudar els veïns promptament. Van comprovar que respirava i van cridar al metge.
Va acudir la policia també (perquè una veïna els va cridar precipitadament). I el xic ja no estava a casa. Es va anar fugint al camp. Creia que l'havia matat accidentalment.
Van buscar el xic durant tota la nit i no ho van trobar. A la matinada següent... un apicultor el va trobar dormint darrere d'un rusc. Estava tremolant de fred.
Li va dir que se n'anara a sa casa, que la seua àvia estava bé. Que solament va perdre el sentit i que ja s'havia recuperat.
Eixes coses passen a vegades als pobles i... tots els veïns s'assabenten molt prompte. Són... testimonis de tot això.