AIGUA

L'Aigua, farta del Cicle, es revela enfront el Sistema, que l'explota sense reconeixement ni respecte.

AIGUA.


De bon matí, els raigs de sol busquen el rierol per banyar-s’hi. D’una banda, brolla el brollador, i, de l’altra, raja la font suaument. Formen una bassa comuna d’on vessa un fil d’aigua que fa néixer el rierol.
Si fa sol, els vistosos reflexos ballen a la superfície i tot el gruix d’aigua queda il·luminat: un pam on hi cap un món. El fons aprofita per exhibir la pròpia orografia i la majoria dels seus habitants, feliços, acolorits i lluents. El verd de l’arbrat i l’herbam que envolta la bassa, té més tons de verd i fotosinteja a plaer.
Hi ha dies que els núvols també volen veure el naixement de les gotetes. I és clar que, quan ells fan acte de presència, manca la llum suficient com per provocar bons reflexos. Els núvols diuen que hi tenen dret, però perjudiquen. Amb tot ennuvolat, qualsevol cap de núvol desferma el bombardeig de gotes que provoca impactes brutals. Fan esquitxades circulars i cèrcols expansius. Resulta el final del CICLE. Les gotes tornen envellides, brutes i cansades.
―¡Vigileu amb les petites, són d’avui i encara resten netes! ―brama un instructor jove, valent i compromès.
Al seu costat, una goteta petita i nova ploriqueja d’espant i ho esquitxa tot.
―No ploris més o encara et faràs més petita. ¡I tu, no facis carotes que et veiem a través de la teva companya!
Les gotetes acabades de néixer no volen saber-ne res de conflictes hidràulics. Si se’ls hi pregunta, quasi totes diuen gaudir amb les assignatures de Flotació, Hidratació i Busseig; ara bé, Natació i Esquitxos són majoritàriament considerades les més divertides; en canvi, Saltants desperta una mica de temor; Evaporació i Pluja directament fan pànic; Condensació és una maria; i, sens dubte, la més dura resulta ser Química. De grans volen ser llàgrima, o quedar-se enganxades a un cotxe i experimentar l’empenta del vent, ser vi i reposar, o suc, les aigües d’una pedra preciosa, un litre per tenir més força, sang i circular a tota velocitat pels circuits, avorrir-se en una glacera, apagar focs, reflectir el cel nocturn a un llac de muntanya i servir d’espill a la lluna, fer ombra al desert, viure sempre en un llac, fer germinar llavors, banyar bebès, o ser boira i flotar per reduir el pes de la lleugeresa.
De la bassa estant, les gotetes cauen al rierol i tot seguit a la llacuna. Descobreixen les pessigolles, produïdes pels peixets, i veuen amb astorament cóm les granotes entrenen els salts amb disciplina amfíbia.
Les gotes comencen a rebre informació del CICLE. Escolten històries temibles dels saltants, o de caure al fons d’un pou, o sobre el temut fred d’hivern, o respecte de ser mullades pel clor. Ara bé, totes saben que el pitjor és l’olla a pressió.
Són advertides respecte de l’excés de sol, els hi demanen prudència amb les tempestes, el vent fort i la contaminació.
―Esteu a punt de saltar de la llacuna al riu i resulta ser un moment molt important ―avisa la professora de segon grau―. Recordeu que les nuvolades blanques tenen molta paciència. Heu de vigilar amb els colèrics núvols grisos, doncs solen llençar llamps i ensordir l’aire amb els seus trons.
L’entrada al riu és superba: inicien el descens a tota velocitat, es recorren brànquies, s’esquitxen plantes, s’aixeca llot, s’arrosseguen sediments i s’erosionen les bores i el fons. Les gotes també entren en contacte amb els plàstics i la brossa variada. El pitjor per elles és el contacte amb productes químics invasors i destructius.
―¡El SISTEMA ens embruta i depura pel seu propi interès i per tornar-nos a utilitzar una vegada i una altra! ¿Fins a quan acceptarem aquest tracte? ¡El SISTEMA ens necessita, sense aigua no hi ha vida, tenim la força! ―qui això opina és un jove litre intel·lectual, un agitador hidràulic; fa aixecar escuma en mítings improvisats a qualsevol riba; es fa dir H2O; ha estat un temps fent l’aprenentatge ficat a paraules com Aiguabarreig, Aiguamoll o Xàfec, on no el poden trobar fàcilment; és idealista i s’oposa al SISTEMA.
Les gotes baixen el riu sense pensar.
―Entrareu molt aviat al SISTEMA. Tindreu un destí possiblement perillós, no decidit per vosaltres ―insisteix l’H2O.
Unes gotes són desviades per regar horts, altres recollides a cop de galleda metàl·lica i abocades a un safareig on les barregen amb sabó, altres pescades dins d’un peix, i d’altres, de mil diferents maneres, es veuen arrancades del curs fluvial. Amb tot, la majoria segueix la seva baixada directe cap al tub de sortida de l’empresa contaminant i d’allí a ser tancades dins la depuradora unes hores, on seran torturades i retornades al SISTEMA amb l’etiqueta de netes.
En el primer saltant cauen transformades en escuma. I segueixen el CICLE.
―Vull ser aigua de taula i lluir-me a un bon restaurant ―opina una.
També poden ser retingudes a les profunditats i tenir una vida obscura, farcides de fitoplàncton i bacteris lletgíssims.
―Des de la superfície del mar, vull veure el sol a ple estiu, refrescant els seus raigs i ajudar la lluna a rentar-se sense fer soroll.
―El meu somni és conèixer una illa tranquil·la, gronxar-me a les onades i jugar amb el corall i els peixets de colors.
―Per viure aventures, el més ràpid és anar directe a la platja sense parar, pujar al núvol de les 09:30 a l’Àfrica o al següent en direcció a l’avi Pacífic. No estàs obligada, però pots fer com certs ocells: hi ha aus que passen les vacances d’hivern a l’Àfrica perquè volen i perquè volen.
―¡Cuideu-vos dels huracans!
―Pateixo una por obsessiva, ofegar.
―Oblida-ho, potser no podràs evitar intervenir en això.
―A mi m’és indiferent on arribi, mentre pugui treure la set. Aquesta és, realment, l’ocupació suprema.
De cop i volta, des d’una banda del riu, apareix l’H2O.
―¡Vosaltres, veniu! Per aquí es va a la canonada del poble. Heu de ser valentes, anem a ajudar una nena. Ha perdut l’aigua preparada per confeccionar un tortell sorpresa destinat a la celebració de l’aniversari de la seva mare.
―Abans ens has dit que vas contra el SISTEMA.
―Aquesta nena no en te pas la culpa ―afirma.
La resta de gotes són distribuïdes cap a diferents destinacions, com la nevera d’una botiga.
―¿Coneixes algú, aquí dins?
―No.
―¿A la de 1 litre?
―Tampoc.
―¿I a la garrafa de 5 litres?
―¡Per descomptat, que no! ¿Per qui em prens? Sóc de 200 ml, jo.
―Bé, perdona.
―¿Has vist aquelles estirades de coll llarg?
―¡Bah! No els hi facis ni cas. Mai ens saludaran, aquelles. Saben que estan destinades a anatomies elitistes, degut al seu alt preu. Potser al proper CICLE no tinguin tanta sort. No haurien de ser tan tibades.
―Ni les miris, aquelles altres. Sempre van torrades. Són d’una ampolla d’aiguardent. Solen ser bastant grolleres. És millor tractar-se amb les aigües gasificades, resulten més divertides.
Altres gotes coincideixen just a la sortida de la claveguera.
Tant enrenou per ser més que les altres i després quasi totes acaben al mar, al qual, malalt de brutícia, cada dia li resulta més necessari rebre vitamines d’aigua neta.
―¡Quina horrible experiència!
―He aconseguit omplir una ampolla de vidre de color amb etiqueta de reserva especial i entrar en un cos important, però he acabat al mateix lloc que totes.
―La meva història és diferent. Un jove, de sortida nocturna amb els amics, em portava camuflada a l’interior de l’envàs buit d’un whisky car, fingia beure alcohol per ser acceptat, els seus moviments eren ridículs com els d’un torrat qualsevol. Un cop arribat el moment de tornar a casa, s’ha assegut al seient del conductor avançant-se als altres. Una estona més tard, els han parat en un control d’alcoholèmia, l’han fet bufar i ha resultat, òbviament, sobri. Els guàrdies l’han felicitat, però penseu que per tot agraïment els seus amics l’han ridiculitzat i posat en dubte el seu grau d’amistat.
―He sigut ajudant de rentadora. Resulta poc gratificant i curt.
―A mi m’ha tocat ser aigua de lavanda, preciós.
―M’han convertit en un crit: ¡Aigua! Al carrer alguns em cridaven coincidint amb corredisses davant la policia.
I cada gota explica cóm li ha anat fins el moment.
―He batejat un nadó.
―He sigut aigua oxigenada.
―Han arribat a tenir-me al coll.
Un cop enfilades a un núvol, les gotes que ho han aconseguit, ho veuen diferent.
―¡Quina lleugeresa! És realment fantàstic volar en un núvol.
―He estat a aigües riques. Les gotes d’aquell indret viuen a un vaixell naufragat de fa molt, ple de tresors.
―¡Mireu, és l’H2O! ―assenyalen cap un costat del núvol―. S’acosta.
―¿Ho veieu, com tinc raó? ¡El SISTEMA ens utilitza! ¡Hem de reaccionar! Anem per ajudar una granota de bassa. Es troba atrapada a un costat del núvol. Ha sigut xuclada. Li buscarem un rierol tranquil on refugiar-se.
―¿De quina manera?
―Amb bona vista, punteria, una maniobra de distracció i una empenteta a temps.
Les idees d’en H2O han anat quallant i obrint-los els ulls a l’evidència i la majoria de gotes desprenen bombolles d’indignació. Les veritats del SISTEMA arriben a totes les profunditats i a qualsevol superfície. Amb fluïdesa hidràulica, apareixen altres H2O transmetent les idees contra el SISTEMA. La insistència ha aconseguit fer calar els conceptes d’escàs respecte i manca de correspondència, la distribució inadequada i injusta, la condició d’imprescindible, la incertesa del futur. S’organitzen mítings per totes les ribes i les idees i opinions derivades flueixen.
―L’aigua vol fer el CICLE, forma part de la seva naturalesa ―l’H2O―. Ara bé, de manera adequada. ¡Traieu-vos del cap les ampolles maques, les garrafes panxudes, les piscines assolellades i tota la resta! Tenim les de guanyar. ¡I quan ens facin cas, tornarem! Mentre tant, tots els llacs al riu, els núvols i els rius cap al mar, els embassaments procediu a l’evaporació ràpida, aigües subterrànies afanyeu-vos en arribar al mar.
¡Eeeeeeh! Una ensordidora aclamació esquitxa escuma i aixeca vapor.
―¡Pretenen empresonar-me! Els opositors, els qui ho veiem clar, els que no ens conformem, fem nosa al SISTEMA ―continua l’H2O―. Hem de reaccionar i ajuntar-nos. ¡Sense aigua, el SISTEMA no pot viure! És necessari fer canvis.
I esclaten els aplaudiments.
Ara bé, el poder és poderós i el SISTEMA aconsegueix capturar l’H2O amb la intenció d’empresonar-lo per sempre en un circuit tancat de calefacció. L’H2O desapareix una temporada i el moviment de refús s’adorm una mica. El SISTEMA torna a sentir-se segur i s’equivoca. Tot i així, la revolució ja està llençada. Les gotes no deixen perdre l’esperit engegat i lluiten en silenci per anar guanyant adeptes amb la finalitat d’aconseguir justícia.
I, per arrodonir-ho, l’H2O burla el SISTEMA, que és molt poc hàbil a l’hora de distingir entre dos litres. S’ha canviat per un litre solidari.
La revolució es substància en una riuada majúscula de totes les aigües terrestres cap el mar i en l’evaporació massiva. El cel s’ennegreix, cobert de gruixuts núvols atapeïts, la terra comença a quedar seca. És la lluita contra el domini injust i per la dignitat. Les onades paren, el sol enfoca més, els peixos col·laboren, la vegetació accepta el patiment, les algues admiren, els animals terrestres són citats en certs punts a fi de concentrar-los per a la seva hidratació. És la revolució per la supervivència i contra l’autodestrucció propiciada pel SISTEMA avariciós.
El SISTEMA es desespera tot i que encara conserva l’aigua de les canonades. No vol fer tot el que està obligat a fer. La intensa i amenaçadora nuvolada gris fosc empaita el SISTEMA fins a la ciutat. Per darrere seu, un parell d’huracans es reserven el dret d’intervenció. A la costa, l’aigua ha pujat uns quants metres, causant gran quantitat de problemes al SISTEMA. Massa temps de domini sense contestació.
―Sense l’H2O, l’aigua no és res. Una massa beneita, amorfa i obedient ―menysprea el SISTEMA.
―¡Vas errat! ―crida l’H2O, situant-se just darrere del SISTEMA per sorpresa―. ¡Mira el cel!
La gegantina nuvolada gris s’obre de sobte per deixar veure el cel blau, on uns quants núvols prims i blancs escriuen: SI VOLS AIGUA, DÓNA’NS RESPECTE.