Resumen
De vegades recordem coses que encara no hem viscut.
El Stevan recorda a la Maria, però no la coneix. ¿Què passarà quan es coneguin?
Relato
Un noi anomenat Stevan entra al garatge de casa seva a Ontario. Es mira el garatge ple de trastos, entre ells hi ha uns esquís i la taula de snow, s’observa la taula i pensa en les ganes que te de que arribi l’hivern per fer unes quantes baixades. Després es fica un casc, agafa la seva moto i se’n va a fer una volta per pistes de muntanya.
Mentrestant la Maria una noia d’Espot, acaba de carregar maletes al seu cotxe amb l’ajuda dels seus pares, els hi dóna una abraçada, puja al vehicle, es lliga el cinturó i comença a conduir. A mesura que deixa el seu poble enrere, se’l mira pel retrovisor. Sap que com la majoria de gent d’allà li ha arribat el moment de marxar a la ciutat a estudiar, però enyorarà moltes coses, les cases de pedra, anar al bar a petar la xerrada, pujar al parc nacional a passejar, esquiar cada cap de setmana, sortir al carrer i parar-se a parlar amb cada persona que veu, la tranquil·litat, la seva família… Reconèixer tal enyorança li confirma una cosa, quan acabi d’estudiar tornarà a casa seva.
El Stevan accelerà la moto tan com pot fins que perd el control. Es torna tot fosc i entre aquella foscor apareix la seva mà acompanyada d’una desconeguda, la noia li somriu, estan davant d’un gran llac amb muntanyes al darrera, entre elles n’hi ha dos de molt característiques, no sap on és allò, a continuació apareixen molts flaixos més on hi apareix la mateixa companyia, la noia vesteix de núvia en una petita església de pedra amb un campanar punxagut triangular, la noia està dinant amb ell a una terrassa d’un restaurant i li dóna una cullerada d’una sopa molt estranya que te trossos de carn, fideus i verdures, la noia beu vi amb un element molt estrany…
La Maria s’instal·la a Barcelona, comença l’universitat i es va adaptant a la seva nova vida.
El Stevan obra els ulls i la foscor desapareix, no sap on està, es sent desorientat, la seva mare li dóna una forta abraçada:
- Mare, on sóc?
- Al hospital fill, fa tres mesos que estàs en coma… Vas tenir un accident en moto… Però per fi tornés a estar aquí.
Els metges entren immediatament a l’habitació i li comencen un procediment de proves. Les coses no surten com aquella família d’Ontario desitja… Al Stevan li espera un procés molt llarg, en el que per un fort cop a l’esquena haurà d’aprendre a conviure amb una cadira de rodes i rebrà un acompanyament psicològic per resoldre tots els dubtes que té, com per exemple si podrà tornar a esquiar.
La Maria va avançant en els seus estudis, els estius els passa a Espot i també molts caps de setmana.
El Stevan després d’haver estat un any al hospital torna a casa i els seus pares l’animen a provar l’esquí adaptat, aquella proposta fa que tingui una nova motivació de vida.
Anys més tard la Maria acaba la universitat i torna a viure al seu poble, on busca qualsevol feina, finalment li surt una feina a l’estació d’esquí de Super Espot, fa de remontera al punt més alt de l’estació.
El Stevan va avançant en l’esport i en un moment donat es converteix en un esportista d’elit, sovint evoca al pensament aquella noia desconeguda i pensa en que ella va ser la seva salvació.
El gener del 2023, la Maria comença a treballar més aviat del normal, l’estació comença uns dies molt importants. Infla les rodes del telecadira, fica unes quantes pales de neu al desembarcament i després entra a la caseta del seu lloc de treball a esmorzar, mentres espera que arribin els primers clients. En els minuts d’espera es qüestiona moltes coses, ja no li agrada la seva feina i pensa en si va fer bé al prioritzar el lloc on viure abans que la vida laboral.
Els primers clients arriben, la Maria els rep amb emoció, ¡Hi ha gent de tot el món! A alguns dels nous clients els hi falta una cama, altres van amb cadira de rodes, n’hi ha que no tenen cap braç, persones cegues… Durant els pròxims deu dies es celebrarà el campionat del món d’esquí adaptat. Li resulta admirable la força de voluntat que te aquella gent i com esquien, són tot un exemple.
De cop arriba un noi amb una cadira de rodes, se la queda mirant embobat i li diu:
¡Tu!
La Maria no sap de què parla i quan ell li explica pensa que està boig, tot i així li accepta una cita.
A la cita decideix portar-lo al seu lloc preferit de la seva zona, l’estany de Sant Maurici on s’hi pot veure el llac i les muntanyes dels encantats, que en aquella època de l’any tenen l’encant d’estar nevades. A la Maria, aquell canadenc encontres de continuar-li semblant un boig, li resulta un noi divertit i encantador.
Passen deu dies intensos en els que es converteixen en inseparables, la Maria li ensenya que es l’escudella, a beure d’un porró, l’església romànica d’Espot, etc.
Tots aquells moments li fan entendre al Stevan que els flaixos que va tenir durant el coma, eren els moments més especials que li quedaven per viure.
L'últim dia el Stevan es decideix a donar-li el primer petó a la Maria, però no l’últim. Al llarg de la seva vida se’n donaran molts més.