Resumen
El relat s'inicia quan una jove participa en un taller de fotografia al Parc Nacional d'Aigüestortes la nit de Sant Joan. La seva capacitat d'integrar-se en l'entorn i de meravellar-se la portaran a un final inesperat.
Relat
DESAPAREGUDA A LA MUNTANYA
El carregador de la bateria ha deixat de parpellejar. Ja tinc tot l’equip fotogràfic a punt. Finalment puc fer realitat el taller de fotografia nocturna a l’estany de Monestero que tants mesos he estat esperant.
Estic molt emocionada, gaudiré de la meva passió per la fotografia la nit de Sant Joan. Aquesta nit té sempre un encant especial, un regust màgic, però sobretot avui, en un parc reconegut com a Reserva Starlight, lluny de la contaminació lumínica de la ciutat, que m’ofereix l’oportunitat de contemplar un cel impressionant on les estrelles són infinites. El dia s’ha llevat serè amb un punt de brisa que ha escampat la calitja que hi havia ahir quan vaig arribar a l’hotel familiar d’Espot situat davant de l’església de Santa Llogaia.
En el centre d’informació del parc, just davant d’on surten els taxis, em trobo amb l’Isidre, muntanyenc i fotògraf expert. Amb ell he mantingut el contacte, primer, a través de la seva web i, posteriorment, telefònicament per inscriure’m al seu taller. Té un aire atractiu, tot i l’edat més avançada. De la seva motxilla penja un trípode i un parell de bastons de muntanya. Al coll porta un etiqueta amb el logo de la seva empresa. Quan em veu, la seva boca dibuixa un somriure càlid. S’avança i m’ofereix la mà dreta per saludar-me. Amb la veu afable em pregunta: “Ets la Irina?”.
Al programa que he contractat tinc inclosa l’anada amb taxi fins a Sant Maurici. Ràpidament un dels taxistes ens convida a pujar al seu tot terreny perquè a aquesta hora ja no hi ha tants turistes. L’Isidre s’asseu al seu costat i jo, als seients de darrera, amb una parella jove que es miren enamoradissos. Es nota que els fa il·lusió aquesta escapada.
El vehicle enfila per la pista fins a l’entrada al Parc Nacional d’Aigüestortes on una informadora ens obsequia amb un programa que conté el plànol i les normes. Estic molt conscienciada en la necessitat de respectar aquest territori únic, sé que no s’hi pot acampar però la nostra intenció és, quan acabem la sessió fotogràfica, fer bivac, i integrar-nos en aquets paratge sense malmetre res. De seguida els avets imponents ens acompanyen fins al pla on acaba el trajecte sota els Encantats. Cada vegada que arribo aquí dono les gràcies a la natura de permetre’m ser tan privilegiada de poder fruir d’aquest indret. Aquest cop amb l’expectativa d’una experiència incomparable. Mai he passat la nit a cel ras en aquest lloc. He recorregut els senders del parc a peu moltes vegades, m’agrada caminar fins al refugi d’Amitges i entretenir-me a fotografiar les agulles reflectides a l’estany, però sempre ho he fet de dia.
L’Isidre m’emmena cap al camí, ens ajustem les motxilles, resseguim la resclosa i aviat veiem el refugi Mallafré. En aquest punt iniciem la conversa. Caminar poc a poc i un entorn de pau i silenci fan fàcil aquest primer contacte. Els seus coneixements sobre la natura de seguida em captiven. És un plaer escoltar-lo. Poc a poc apareixen els pins negres recargolats. La veu de l’Isidre es barreja amb la remor de l’Escrita, poderosa i penetrant com s’hi es trenessin al meu cos. El blau i el verd m’han asserenat, em sento alada i lleugera, malgrat el pes que carreguen les meves espatlles. Fem la primera parada just en arribar als Fangassals. El sol declina i ja no fa aquella calor abrusadora. El meu guia em convida a picar una mica de fruits secs.
A partir d’aquí decidim treure la càmera. Porto una reflex digital que utilitzo des de fa cinc anys. Conec bé ja les seves prestacions. Marxem per les passarel·les, que marquen la ruta per evitar malmenar els aiguamoixos. Comencem a veure moltes papallones, voliaines com en diuen al Pallars, voleiant enmig els nerets amb les primeres flors de la temporada d’un roig vistós. Encaixo el macro al cos de la màquina i fotografio primers plans de les parnassius apol·lo o les graèllsia isabellaes, totes libant incansables. Magnífiques. Procuro obrir el diafragma perquè el fons quedi desenfocat i ressalti la majestuositat de les seves ales.
El corriol ara es fa més perdedor, fa ziga-zagues entre blocs de pedra. Les fites me les assenyala l’Isidre amb la punta del bastó. Despunten els grocs dels botons d’or, les àrniques alpines i les flors de l’herba màgica de Sant Joan. Ens hi entretenim perquè el dia és llarg i falta poc per arribar.
Quan albiro el meu estany preferit em meravello. Som a Monestero. Tot sembla estar com la darrera vegada, respirant tranquil·litat. El mateix tronc envellit a peu de la sortida de les aigües. Els herbassars força alts que tapen el camí. És inevitable immortalitzar aquest enquadrament. Ho faig amb un objectiu adequat per al paisatge, un 18:35 mm. Prosseguim fins al capdamunt. Aquí ens instal·lem. Preparem tots els accessoris per fotografiar. Despleguem el trespeus, fixem la càmera i fem les primeres proves.
Sopem, abans no fosquegi. Un entrepà i una taronja. La posta de sol s’allarga esgarrapant temps a la nit, vivim el solstici d’estiu sota un cel crepuscular pur. En altres indrets del país aviat encendran les fogueres i el que em crema a mi és aquest meu delit. Amb l’hora blava comencem a disparar. A la llunyania s’encenen les Agulles d’Amitges i els darrers reflexes dels Encantats a les aigües cristal·lines em captiven, és l’hora màgica de l’apassionat crepuscle.
La foscor, lentament, s’apodera del tot del nostre voltant. Amb poca claror, els ulls i tota la meva ànima poc a poc s’hi adapten. Escolto la brisa suau, la remor dels petits còrrecs d’aigua i els ulls ja capten el pampallugueig de la multitud d’estels, estic serena i m’hi veig. Col·loquem damunt una gran roca, a peu de l’estany, els trípodes. Enfoco manualment, introdueixo els paràmetres de foto nocturna i amb el disparador començo a fer una llarga exposició. Friso per veure el primer resultat, espero fins que a la pantalla surt la imatge. Bona! Tanco el diafragma dos punts més per aconseguir més profunditat de camp i faig, de nou, la foto. Millor! Llavors l’Isidre m’explica com fer una circumpolar. Cerquem a l’esfera celeste l’estrella polar. Amb aquesta nitidesa els estels guarneixen tota la cúpula però és fàcil trobar-la a partir de la constel·lació de l’Ossa Major, el carro es localitza sense dificultat. L’exposició aquesta vegada sí que és llarga per aconseguir captar el rastre dels estels. Aconseguida!
Pujo, sola, sento una atracció encisadora, fins al petit turó que domina el camí cap al coll de Monestero per obtenir una perspectiva diferent amb l’estany recollit sota la immensitat de les parets rocalloses que es desdibuixen en senzilles línies en l’horitzó. Miro pel visor i contemplo una inefable lluminositat però sobtadament descobreixo una munió de petites centelles que fins ara no havia vist que s’apropen trepidants. Trec el mòbil i faig una instantània mentre activo el disparador des de la nova ubicació. Vull penjar la foto a instagram i just quan introdueixo els hàstags em sento envoltada per aquelles besllums estel·lars bellugadisses i, tot i això, premo el botó. De sobte m’estic convertint en llum que em commou sensualment de l’estat de calma que vivia fins ara; és etèria, enèrgica, imperceptiblement immaterial, em desperta un viu sentiment de somnis idíl·lics, començo a enlairar-me com en una llarga besada cap al firmament, com si fos un estel en el més enllà, embolcallada en el misteri de la nit.
L’Isidre s’impacienta. Després de cridar la Irina i no rebre resposta, comença a buscar-la. Dalt del turó només troba el trespeus i la càmera. Dona l’avís al Parc entrada la matinada, els guardes fan una batuda sense obtenir resultats. Els primers informes sentencien: desapareguda a la muntanya. El que més els inquieta, però, és la darrera fotografia de la seva màquina de retratar, com la que s’ha fet viral a les xarxes, amb milers de puntets que en ampliar-los tenen una forma indefinida, que algú s’ha atrevit a pronosticar que són els menairons que s’han fet visibles aquesta nit màgica de l’any.