Resumen
Sofía está empezando si está en la universidad y no tiene ni idea de todo lo que va a descubrir
Relato
Aula 101
Va sonar el despertador com cada dia des que havia començat el quadrimestre. La Sofia va obrir els ulls de cop al so de l'alarma. Es va incorporar al llit, va estirar els braços i va badallar. La seva ment encara estava adormida i li costava sortir del llit. Però de seguida va recordar el que tenia al davant aquell dia i es va aixecar d'un salt.
Havia arribat el dia de la presentació de dret administratiu I, una de les assignatures més difícils. En aquell moment es preguntava per què havia escollit una carrera tan complexa. Es va recordar per a si mateixa que el seu somni sempre havia estat una gran advocada. Va recuperar energia i es va dirigir al seu petit però pràctic bany per netejar-se. Es va dutxar i es va vestir davant del mirall rodó que penjava damunt del lavabo. Va triar uns pantalons color caqui de pinça i una brusa blava celeste amb mànigues franceses. Es va fer una trena d'espiga al llarg, ros i sedós cabell. Ja sense temps de recollir la seva habitació, se'n va anar de la residència deixant la seva cambra desordenada.
Quan va arribar a la universitat, es va trobar amb la Marta a l'entrada de l'aula. Havien treballat juntes al projecte durant setmanes i havien pogut conèixer-se millor. La Marta era una jove enèrgica. No tenia por de res i l'apassionava enfrontar-se a nous reptes cada dia. Semblava que per a ella la universitat estava sent bufar i fer ampolles. Totes les assignatures li resultaven un desafiament fàcil de superar. Tot i així no tenia cap aire de superioritat i sempre estava disposada a ajudar qui ho necessitarà. Tenia els cabells esmolats i de color cafe. Aquell matí havia fet servir escuma per realitzar els seus rínxols naturals i portava posat un mico color mostassa.
Marta, com sempre, estava segura de si mateixa i llesta per a la presentació. Quan va començar l'exposició Sofia va intentar calmar-se, però les mans tremolaven. Va començar a titubejar i la seva veu no sortia amb la força que hagués desitjat. Va ser llavors quan Marta li va agafar la mà i li va somriure, donant-li la confiança que necessitava. En aquell moment les inseguretats de Marta es van esborrar de cop i va continuar la seva presentació amb un to ferm i segur.
La presentació va ser un èxit. La professora les va felicitar personalment i va qualificar la feina amb un excel·lent. Sofia estava eufòrica i no podia deixar de somriure. I mentre recollien les seves coses i es preparaven per anar-se'n, la Marta la va abraçar amb força i li va dir que n'estava orgullosa. Sofia va començar a sentir com el seu cor bategava amb força al pit.
No sabia què significava allò que sentia. Li agradava passar temps amb la Marta. La seva sola companyia era molt agradable i reconfortant. Però només era això, companyia i amistat. o no? Per què se li accelerava el pols si només eren amigues? No les havien atret mai les dones, a ella li agradaven els nois. Però aquells sentiments la tenien confosa. Potser era l'emoció per la feina ben feta o potser era…
Sofia ho va comprendre al moment. Ja no es podia mentir més a si mateixa i continuar enganyant els seus sentiments. El cor li parlava. No només volia passar l'estona amb la Marta per mera amistat. Volia alguna cosa més. S'estava començant a enamorar i la volia a ella. Al costat tot era senzill. Se sentia més segura i valorada com no s'havia sentit mai abans.
Després de prendre uns refrescos a la cafeteria van sortir al carrer i es van quedar soles. Sofia no era capaç de confessar a Marta el que estava experimentant. Dubtava que els seus sentiments fossin correspostos i es qüestionava que la Marta fos lesbiana. No tenia manera de cerciorar-se pel que estava a punt d'abandonar els seus pensaments. Quan de sobte Marta la va agafar de les dues mans i mirant-la als ulls li va dir: “Què em vols explicar?
Aprofitant la confiança que Marta li donava, la Sofia li va respondre.