Un viatge inoblidable


Autor: Laia

Data publicació: 18/03/2022

Relat

UN VIATGE INOBLIDABLE


Avui en aixecar-me, he anat cap a baix, he esmorzat, m'he vestit i he anat cap a la feina, abans d'entrar he vist un cartell penjat a la porta de la cafeteria, l'estava observant, quan ve el meu supervisor, en Pere, i em diu: estaves observant el premi que donaré a un de vosaltres!, el que s'ho mereixi més, en aquell cartell posava que si eres un treballador de la cafeteria podries guanyar un viatge a les Illes Balears, amb activitats a l'aire lliure, canoa, nedar amb dofins o amb taurons..., li vaig preguntar a en Pere que com podia guanyar aquell premi, ell va respondre que si treballava intensament podia guanyar-lo, tenia una setmana.

Em vaig posar a treballar de valent, em feien mal els braços de carregar plats i més plats, els dits d'escriure tot allò que volien menjar o beure els clients, ho tenia difícil perquè l'Alexander, el meu company, estava fent tot el possible per guanyar, em treia els clients, els plats per netejar ..., ho tenia difícil, però ho havia d'intentar. Van anar passant els dies i va arribar l'últim per intentar guanyar aquell concurs, arribava el moment, en Pere va demanar silenci i va començar a fer una llarga presentació de tot allò que anava a dir, per fi va arribar el moment de dir qui havia guanyat, va explicar que estava molt renyit entre el meu company l'Alexander i jo, estava molt nerviosa, però per mala sort el guanyador va ser el meu company Alexander.


En Pere va vindre cap a mi i em va dir: tranquil·la, que a la pròxima serà, el pròxim concurs és encara més divertit i millor, perquè siguin les Illes Balears no ha de ser millor que els altres, això em va pujar una mica l'ànim, però jo encara seguia trista i decebuda, podia haver guanyat aquell preciós viatge.


Van passar setmanes, mesos quan de sobte em fixo que en Pere torna a penjar un cartell a la porta de la cafeteria, vaig cap a fora corrents i veig que era un altre concurs com el de l'altra vegada però amb un premi diferent, un viatge a Espot, per esquiar i fer activitats d'aigua com canoa, rafting, barranquisme i moltes coses més.


Estava feliç!, aquesta vegada sí que ho aconseguiria, tenia dues setmanes per demostrar el meu potencial, i com que l'Alexander ja no podia guanyar una altra vegada, tenia més possibilitats. Em vaig esforçar igual o inclús més que l'altra vegada, vaig atendre als clients, els hi portava les begudes i el menjar, recollia els plats i els gots bruts de cada taula, els netejava ..., ho feia tot, bé no tot, només tot allò que podia fer.


Anaven passant dies, quedava una setmana per saber qui era el guanyador d'aquell viatge inoblidable. Jo seguia fent tot el possible, inclús l’impossible per guanyar.


Era divendres, l'últim dia del concurs, en el que dirien el guanyador, tothom estava molt nerviós per saber-ho, a les 17:00 h ho comunicarien.


Quedaven només 5 minuts!!!


En Pere va fer el mateix que l'última vegada, va demanar silenci, va presentar tot allò que diria i per fi anava a dir qui seria el guanyador:

- El guanyador o la guanyadora és..., la Mònica (aquesta era jo per si no ho sabíeu).


No m'ho podia creure, me n'anava de viatge a ESPOT, em vaig apropar a en Pere i em va donar tot allò que necessitava per viatjar. El primer que vaig fer en arribar a casa va ser buscar informació d'Espot, vaig al·lucinar, era preciós, Espot estava tot nevat. Vaig fer les maletes entusiasmada, les vaig posar al cotxe i me'n vaig anar cap allà.


Abans d'arribar a l'hostal vaig parar un moment el cotxe en una esplanada plana, us preguntareu el perquè, vaig parar en aquell lloc apartat de tot perquè es podia gaudir d’unes vistes i un paisatge molt bonic, era veritat el que deien d'aquell preciós i inoblidable entorn que es veia des d'Espot.

Em faltaven dos minuts per arribar a l’entrada d’Espot, estava tot nevat així que vaig haver de parar i posar cadenes a les rodes per no relliscar. Per fi vaig arribar, l’hostal estava en el centre d’Espot. Al entrar a l’hostal, vaig anar directament a recepció perquè hem donessin la clau de l’apartament, quan vaig entrar a la meva habitació, em vaig quedar paralitzada, era brutal tenia un llit enorme, hi cabien cinc de mi, era impressionant i còmode, jejejeje!!

Jo estava descansat al llit quan de sobte em vibra el telèfon, era un missatge d’en Pere, em passava el calendari d’aquesta inoblidable setmana, avui tenia festa, és a dir, tenia lliure així que vaig decidir visitar aquell poble; dimarts anava a esquiar, perquè era el dia que més nevada estaria la pista; dimecres tindria descans, perquè segurament tindríem agulletes d’esquiar; dijous rafting; divendres barranquisme; dissabte canoa, per sort dijous, divendres, i dissabte faria calor per això faríem activitats d’aigua, perquè si no ens agafaria una hipotèrmia; diumenge tornaríem cap a casa, s’acabaria el meu viatge inoblidable.


Em va sonar el despertador i al obrir els ulls vaig veure l’habitació, les vistes de sempre, tornava a la vida, la de treballar dur per tornar a guanyar un viatge inoblidable com el d’Espot.