Un poble màgic


Autor: Karategirl

Data publicació: 10/03/2022

Relat

Hola, nins i nines! Avui vos contaré la història de quan vaig anar a un poble màgic…
Tot va començar un dissabte quan érem a l’aeroport perquè la meva família i jo anàvem a Andorra a esquiar. Quan arribàrem a l’aeroport de Barcelona vàrem agafar el cotxe de lloguer per a dirigir-nos cap al nostre destí.
Quan dúiem dos-cents quilòmetres de camí ens vàrem trobar les carreteres tallades per problemes meteorològics. Ens preocupàrem un poc perquè no podíem seguir amb el nostre camí; per això vàrem demanar que estava passant a la policia del control. Ens varen dir que no es podia continuar i que el millor seria que ens desviéssim a un poblet que hi havia a uns seixanta quilòmetres, aproximadament. I així ho vam fer. La mare em va explicar que era un poble tan petit que tan sols tenia tres-cents seixanta habitants. Jo em vaig decebre bastant perquè pensava que seria un lloc avorrit i sense res a fer… Una vegada arribats, ens vam allotjar a un petit hotel al centre del poble; es deia Roca Blanca, era una miqueta fosc i no podíem gaudir d’unes bones vistes.
L'endemà, en acabar de berenar, vaig anar corrents afora i, quina va ser la meva sorpresa quan vaig poder veure aquella meravella! Vaig sentir una pau, una tranquil·litat, una energia a la vegada… Vaig sentir la màgia d'aquell poble! Era el poble d'Espot, situat a la vall d'Espot al Pallars Sobirà, Lleida, situat 1318 metres d'altitud.
Vàrem anar a fer una volta i conèixer el lloc. Al mig de la plaça hi havia una torre medieval de vigilància. L'ambient d'aquella plaça era familiar; els veïns semblava ens coneixien des de sempre. Les persones majors ens contaven les històries d'aquell lloc, els nins corrien a jugar amb jo fent guerres de boles de neu… perquè no sé si vos ho he dit, però era el mes de desembre i estava tot nevat i amb un ambient nadalenc que semblava tot un paradís màgic, amb aquella olor a castanyes torrades… La veritat que mai hagués imaginat que aquell canvi de plans m'agradaria tant!
Sens dubte el meu racó preferit al món és el poble d'Espot, el Parc Nacional d'Aigüestortes, amb aquella manta blanca a l'hivern i els seus llacs. És l'únic parc nacional de Catalunya i centre d'un espai natural protegit de grans dimensions i amb moltes activitats disponibles: el llac Sant Maurici, amb la seva gran dimensió; els seus boscos encantats; i, sobretot, la seva gent local. Agradable, senzilla, et fan sentir com si estiguessis a casa. Des d’aquell moment i sempre que podem, anem a passar les nostres vacances de Nadal al poble d'Espot. Quan posem un peu en aquella terra no podem evitar sentir aquell sentiment càlid i màgic.