UN DIARI


Autor: El_HERRERILLO

Data publicació: 18/03/2022

Relat

<>. Aquestes eren les primeres paraules d’un diari d'allò més peculiar. No era un diari qualsevol on escrius el teu dia a dia, bé, si que ho era però ho explicava tot, de forma molt peculiar. És a dir, tu, quan agafes un diari el que t’esperes trobar-te a dins és el dia a dia d’una persona que va a l’escola, la universitat o que ja treballa, però, en cap dels casos (si ho fas permet dir-te que tens la ment una mica perturbada) no t’imagines les vivències de 30 dies contats d’un senderista atrapat dins d’una cova. El diari seguia així:

Dia 1
Vaig arribar a Espot on pensava deixar el cotxe per seguir a peu. Vaig pujar moltes muntanyes i vaig fer molts camins però quan ja em disposava a baixar-les vaig veure una figura tota negre que s’acostava a mi, vaig pensar que seria un altre senderista i no li vaig donar molta importància. Mica en mica s’anava acostant i cada cop semblava menys una persona, “és massa gran” pensava tota l’estona. Quan ja m'havia adonat que realment no era un ésser humà ja era massa tard. La criatura venia corrents cap a mi i ja no recordo res més. Només sé que estic en una cova molt poc acollidora i que el que sigui que es això no te pinta de tenir molt bones intencions.

Després de llegir això el primer que em va venir al cap va ser:
És fals - Però tot seguit vaig canviar d’idea per pensar - Merda! Jo visc a Espot!

Dia 2
La fera no emet cap soroll, sembla com si estigués morta, tot junt és molt estrany, si ha de passar alguna cosa dolenta que passi ja.

Dia 5
Porto dies mirant aquest animalot, sembla que segueix una rutina, sempre fa el mateix, a la mateixa hora, o almenys això crec.

Dia 7
Si no em fallen els càlculs la bèstia hauria de tornar a la cova d'aquí a vint minuts aproximadament.
Fa molta por. Té tot es cos cobert de pèl blanc, excepte les mans, els peus i la boca on s’hi pot veure una pell molt negre. Té unes dents molt afilades que li permeten arrencar molt fàcilment la carn de les seves preses. El que més por em fa és el fet de que encara segueixi viu.


Dia 10
Ja porto aquí deu dies, o almenys això crec, dins d’una cova es perd fàcilment la noció del temps. Ja començo a tenir més gana de la normal, això de alimentar-se amb neu no és molt recomanable.

Dia 12
Aquesta bèstia fa temps que no ve per aquesta cova, es veu que ha trencat la rutina, no crec que signifiqui res positiu per mi.

Dia 13
Avui a la nit ha vingut amb un cabirol mort a les espatlles, suposo que serà per preparar algun aliment.

Dia 16
He estat a punt de morir! Ho he passat molt malament. La fera se m’ha acostat i quan estava davant meu ha esternudat deixant caure sobre mi un asquerós moc. Almenys em va donar una mica de sopa de cabirol que estava prou bona.

Dia 17
És estrany, ahir ens vam menjar la sopa i encara la va remenant. Avui en comptes de la sopa m’ha donat un tros de patata i just després de dir-li que estava bona n’ha tirat tot un sac a l’olla i l’ha seguit remenant. Sens dubte està preparant alguna gran cosa.

Dia 19
He fet un nou amic, és diu Marc, se li dóna molt malament jugar a jocs de taula, l’he guanyat en l’oca i el tres en ratlla. L’Enric (així he anomenat a la bèstia) m’ha donat pastanaga i també l’ha ficat a l’olla, espero que m’estigui fent un bon caldo per mi.



Dia 20
M’acabo de llevar i m’he adonat que m’estic tornant boig. El Marc no és de veritat, només és neu, o potser sí que és de veritat. ESTIC CONFÚS.


Dia 24
L’Enric, vull dir la bèstia, no surt quasi de la cova, està sempre a dins preparant l’aliment que fa molt bona olor.

Dia 27
Quasi porto aquí un mes Així que ja deu ser febrer suposo. Saps que penso cada nit abans de dormir?: Que està fent m’ha familia ara? M’han donat per mort? Estic en cerca? O simplement es pensen que estic de vacances? Preguntes de les quals volia les respostes però segurament no les tindré.

Dia 28
La fera encara està amb la sopa, però fa temps que no hi fica res, fa la impressió de que li falta un ingredient però quin pot ser?

Dia 29
Cada cop se'm treuen més les ganes de sortir, cada dia que passa em dono més compte de que sortir d'aquí ja no és una opció i quedar-se una obligació. No fa fred i tampoc passo gana però crec que prefereixo morir a seguir aquí.

Dia 30
Un mes aquí dintre, qui ho diria, espera, la bèstia m'està mirant molt fixament sembla com si intentés comunicar-se amb mi, està venint, se m’acosta. Digueu-li a la meva família que l’estimo.