Quan vaig conèixer el cosí de l’home de les neus


Autor: Álvaro

Data publicació: 15/03/2022

Relat

Fa una o dues setmanes vaig viure una experiència inoblidable. La meva aventura va començar quan la meva mare i el meu pare em van dir d'anar a esquiar a Espot.
Vam partir cap a Espot el 2 de gener i el nostre pla era quedar-nos allí una setmana per gaudir de les vacances de Nadal. A l'arribar a l'hotel on estaríem ens van dir que no havien reservat cap habitació per nosaltres i que ens hauríem de quedar pel poble fins que preparessin la nostra habitació. Vam anar a fer un passeig pel poble per fer temps i conèixer millor el lloc on estàvem. Després d'estar tot el dia passejant ens van trucar l'hotel que ja tenien la nostra habitació. Com que estàvem tan cansats vam decidir passar la tarda a l'hotel.
L'endemà, ens vam llevar molt d'hora per anar a esquiar i que no hi hagués molta gent. Quan vam arribar ens vam trobar amb una filera enorme de gent que com nosaltres s'havien aixecat molt d'hora per esquiar sense molta gent.
Després d'esperar una estona per comprar el forfet, vam aconseguir entrar a les pistes per esquiar tranquil·lament. Els meus pares després d'estar una estona es van anar a prendre un cafè i el meu germà i jo els hi vam dir que aniríem seguidament. Estàvem anant cap a la cafeteria quan, de sobte el meu germà es va desviar de les pistes i es va caure. Vaig anar ràpidament cap a ell i per sort no es va fer mal, però em va assenyalar molt sorprès unes petjades molt grans. En aquell moment ens va guanyar la curiositat i vam seguir les petjades fins a una mena de cova que hi havia per la zona.
Al costat de la cova ens vam trobar una espècie d'humà amb el pelatge blanc i molt alt. El meu germà i jo ens vam apropar silenciosament a veure què era, quan el meu germà va trepitjar una branca per error, i la bèstia ens va escoltar. Es va girar amb una cara d'enfadat i venint cap a nosaltres. El meu germà i jo, ja pensàvem que ens anava a atacar però, en canvi, ens va preguntar què fèiem per aquella zona.
En aquell moment ens vam quedar paralitzats per moltes coses. La primera que no ens va atacar i la segona era que l'animal podia parlar. Li vam respondre que ens havíem desviat de les pistes i que no sabíem com tornar. La bèstia ens va dir que estàvem molt lluny de les pistes però que ell ens podia portar. Ens va agafar amb les mans, un a cada mà, i ens va portar donant salts cap a la cafeteria vorejant totes les pistes. Quan ens estàvem apropant ens va deixar al terra i li vam preguntar que si estava sol o hi havia més de la seva espècie. Ell ens va respondre que tota la seva família estava l'Everest però que ell havia anat a descobrir el món i passar s'ho bé. També li vam preguntar si coneixia a l'home de les neus i ens va dir que ell era el seu cosí i que l'home de les neus era com ell, un explorador, però que a ell el va veure un humà que va anant contant la seva història. Llavors ens va demanar que si us plau no li diguéssim de la seva existència a ningú perquè volia continuar sent una llegenda. Quan vam arribar a la cafeteria, ni el meu germà ni jo ens ho podíem creure. Havíem trobat el cosí de l'home de les neus a la vall d'Espot!
A l'acabar la setmana, quan ja ens estàvem anant amb el cotxe a Tarragona, vam veure per la finestra del cotxe el nostre amic dient-nos adéu.
A partir d'aquell any la meva família i jo vam anar cada hivern a esquiar a Espot i d'amagades, el meu germà i jo, anàvem a visitar al cosí de l'home de les neus.