La nova vida a Espot


Autor: Paula Diaz

Data publicació: 18/03/2022

Relat

Em dic Sara. Vivia amb el meu pare Jordi a Barcelona i érem molt feliços, però quan el meu pare la va conèixer tot va canviar. Es deia Blau i era la nova núvia del meu pare. Us podríeu preguntar que perquè no he dit res de la meva mare i és perquè va morir fa dos anys en un accident de cotxe i per això penso que el pare reemplaçarà a la mare.
Estava bastant enfadada perquè en despertar-me el pare m’havia dit que aniríem a passar el cap de setmana a la casa d’Espot que ella tenia. I encara hi havia més coses , en aquella casa trobaria al fill d’ella que tenia la mateixa edat que jo i del qual no n’havia sentit parlar mai. El pare no es va enfadar, estava feliç perquè tindria a un fillastre. No vaig parlar en tot el trajecte fins a la vall, durant les tres hores anaven parlant de la vida i a mi no em venia de gust, així que em vaig posar a dormir amb els auriculars. En arribar, ens vam trobar amb una senyora bastant gran d’uns 80 anys que era la mare d’ella que havia estat cuidant al fill perquè ella se n’havia anat a treballar a Barcelona, on havia conegut al meu pare i on va començar tot. La casa era bastant gran com per dins com per fora. Jo m’esperava trobar a un noi intel·ligent que fos amable, doncs estava del tot equivocada, l’únic que vaig trobar va ser el típic noi que sembla que et faci la vida impossible, es deia Mateu.
Vam desempaquetar les maletes i la Blau ens va dir que al dia següent aniríem a esquiar com una família unida. La veritat és que em feia il·lusió anar a esquiar, així que no m’hi vaig negar. Em vaig despertar, vaig esmorzar i vaig preparar-me per anar a les pistes d’esquí. Vam anar-hi amb cotxe perquè la casa estava a uns 6 minuts de les pistes. Jo li vaig donar una mica de conversa al Mateu però ell estava ignorant-me amb els cascos amb la música molt alta. Vam arribar i el pare ens va dir que podíem anar per on volguéssim però havíem d’anar junts, ens havíem de vigilar l’un a l’altre quan gairebé no havíem parlat en tot el trajecte.
Va començar ell la conversa i des de llavors no vam parar de parlar de les nostres vides. Al final no era tan mala persona com semblava, i ens vam fer bastant amics. Em va parlar de la seva mare, i em va dir que ho havia passat molt malament i que havia hagut de renunciar a coses per ell i pel seu futur. La veritat és que en el fons la seva mare no era tan dolenta com semblava i de tantes coses que em va dir el Mateu, cada cop em van fer apreciar-la més.
Vam anar a la cafeteria de les pistes per prendre alguna cosa ja que estàvem molt cansats. Ens vam trobar al pare i a la Blau, i estaven més feliços que mai, hi havia alguna cosa estranya en ells. Jo els hi vaig preguntar què els hi passava. I ens van dir que s’havien promès i que es casarien. Em vaig quedar una mica sorpresa perquè tot estava passant molt ràpid. Vaig veure al pare tan feliç que no em vaig enfadar perquè si a ell el feia feliç a mi també. A part d’aquella sorpresa també ens van dir que es casarien, aquí, a Espot d’aquí a dos dies perquè no podien esperar més.
Al dia següent mentre el pare i la Blau estaven fent els preparatius del casament el Mateu em va fer de guia per conèixer Espot. Després de veure tot el poble, em va portar a fer una excursió en trineu, amb gossos. I va ser inoblidable.
L’últim dia abans del casament ens vam decidir el Mateu i jo d’ajudar als pares amb els preparatius. La Blau em va demanar si la podia acompanyar, perquè l’ajudés a escollir el vestit de núvia i també escollíssim el meu vestit. I el pare li va demanar al Mateu que l’acompanyés a ell. Ens vam passar tot un dia en escollir els dos vestits, però va valer la pena perquè eren molt bonics tant l’un com l’altre.
Va arribar el dia i estava més nerviosa jo que el meu pare. Ens van preparar els assistents de la Blau que ella havia contractat i quan vam acabar vam anar a ajudar al meu pare i a la Blau. Tot va ser preciós, i tant el Mateu com jo vam plorar del lo contents que estàvem perquè els nostres pares tornaven a ser feliços. Després de tot allò vam decidir traslladar-nos a Espot i vam començar una nova vida.