La muntanya màgica


Autor: Jana

Data publicació: 06/03/2022

Relat

LA MUNTANYA MÀGICA
Després de caminar durant hores, em vaig apropar a un poblet molt petit dels Pirineus. Així que m’hi anava endinsant, em sentia com en un poblet del pessebre amb les construccions d’estil romànic, les cases amb els murs de pedra i les teulades de pissarra. Al fons s’hi distingien els Encantats, primera parada abans d’arribar a l’estany de Sant Maurici.
Vaig localitzar un pont molt bonic, de pedra recoberta de molsa, que travessava el riu Escrita. Antic com era, els seus arcs havien presenciat infinitat d’històries. Segur!00
Un avi es recolzava a una de les baranes de roca del pont; al seu voltant, nens de totes les edats, escoltaven atentament una història que el padrí relatava amb veu parsimoniosa. Em vaig infiltrar entre la canalla, vaig parar l’orella i em vaig submergir a les sàvies paraules del vell.
- Diu la llegenda, -va començar- que fa molts anys i panys, la pubilla de ca la Maria, una noia forta, independent i decidida estava enamorada d’un hereu alt, valent i cavallerós. Es deia Hèctor, Hèctor Rodoreda.
Feien molt bona parella, però les seves famílies no es portaven gens de bé. Els seus avantpassats havien tingut més d’un problema, que a hores d’ara encara no s’havia solucionat. Als joves però, no els importava gens, volien viure la seva vida i el seu amor.
Es van conèixer en aquest mateix pont. Els dos venien de comprar queviures per a omplir el rebost. Van ensopegar amb una pedra que sobresortia del camí, i van caure. Les seves mirades es van creuar i, per uns segons, es van sentir atrets d’una manera sobrenatural.
Vosaltres creieu en l’amor a primera vista? – els preguntà l’avi. Doncs és el que va succeir. Des d’ aquell moment, cada dijous a les dotze del migdia es trobaven ‘’sense voler’’ en aquell pont.
Al cap d’un temps, la mare de l’Hèctor va caure malalta i la Maria que era molt servicial li va portar herbes curatives per a que es recuperés amb rapidesa.
Davant la porta d’entrada a la casa, la Maria va empassar saliva i va trucar.
Amb veu trencada es va presentar a aquella dona que la mirava amb cara de pocs amics. De seguit la van fer fora de la casa. Es va sentir desolada, perquè no l’havien tractada bé i allò l’allunyava d’un futur feliç amb el que ella somniava i que vosaltres ja us heu pogut imaginar. Hi havia ferides però, que en comptes d’obrir-te la pell, t’obren els ulls. I ella va decidir que no pararia fins que el seu amor pogués ser una realitat. I així ho va fer.
Una nit de lluna plena, quan tot el poble estava en silenci, els enamorats es van escapar de casa i van anar a la muntanya. De sobte, trobaren un isard, que els preguntà què feien en aquelles hores de la nit desperts. Els dos, alhora, van respondre que el seu amor estava prohibit i si els podia ajudar. L’isard va accedir. A trenc d’alba, els va petrificar mentre es donaven un petó a la muntanya que ara coneixem com ‘’els Encantats’’.
La història em va commoure, vaig observar la gran muntanya, admirat per la seva bellesa i majestuositat. Fins i tot em va semblar veure com l’Hèctor i la Maria em somreien.
L’amor dels Encantats protegia el poble. Vaig sortir meravellat del preciós poblet, perquè, allò que semblava un indret avorrit i petit, va resultar ser un lloc ple d’històries, llegendes i vida que compartir junts.