La meva nova vida


Autor: Clarine Kler

Data publicació: 10/03/2022

Relat

El meu nom és Carolina i tinc 27 anys. Fins fa poc treballava com directora en una empresa de programació informàtica. El meu dia a dia era molt estressant: tot el dia havia d’estar pendent del telèfon, participar en moltes reunions, tenia pocs
descansos, menjava a deshores… La meva vida no m'agradava gens i vaig decidir canviar-la.
Vaig vendre el meu pis situat vora el port olímpic de Barcelona. També vaig vendre el meu cotxe i vaig comprar una petita casa a les afores de Ribes de Freser, un petit poble situat al Pirineu català. Quina por! Com podria viure tota sola, una “ex urbanita”, als afores d’un poble de muntanya? Me'n reia de jo mateixa però la decisió ja estava presa.
La caseta no tenia corrent elèctric, però tenia espelmes. Tampoc tenia aigua corrent, però hi havia un petit riu a prop. El meu amic Josep em va ajudar a instal·lar-me: vàrem anar junts a comprar menjar, paper higiènic, sabó i un parell de coses més. Ja estava preparada per començar la meva nova vida!
Després dels primer dies, que foren molt difícils, me'n vaig adonar que quasi no necessitava res del meu “jo” anterior: ara no tenia mòbil, ordinador o televisor, però tenia un munt de llibres per llegir. No hi havia cinemes, teatres, discoteques… però tenia unes vistes de la muntanya espectaculars i un riu on poder pescar o utilitzar l’aigua per netejar-me o cuinar.
Ara us explicaré com es un dia qualsevol de la meva nova vida: m’aixeco amb els primers raigs del sol, encenc la xemeneia i per berenar prenc un tassó de
llet i una llesca de pa amb melmelada de maduixes feta meva. Després faig neta la casa i llegeixo un parell d’hores. Més tard vaig al petit hortet que tinc per a regar-lo, cuidar-lo i agafar unes verdures per dinar. Avui toca verdures bullides amb patates amb un poc de tonyina! Després de dinar faig una
migdiada i per la tarda agafo els estris de pescar i vaig cap al riu meam si pesco qualque cosa per sopar. A dormir prest que el dia ha estat dur!
Unes setmanes després tenia que baixar a comprar unes coses necessàries al poble. Vaig agafar la meva bicicleta i de camí vaig sentir un soroll estrany a dins
el bosc; era un llop amb una ferida en una cama. El vaig recollir per a dur-lo de seguida cap a casa i el vaig curar. Ara el llop viu amb jo. Nom Bruno i em fa molta companyia.
I així varen passar els mesos. Ja sabia caçar, pescar i cuidar de l’hort. Tenia un parell d’amics al poble que veia de tant en tant i en Bruno sempre m’acompanyava quan anava a caminar. Llegia molt i fins i tot vaig començar a escriure un llibre. Era feliç!
Per Nadal va néixer la filla de la meva germana. Vaig tornar a la ciutat de Barcelona un parell de dies per estar amb ells. El ritme de la ciutat era com el
recordava: soroll, pol·lució, estrès… No m’agradà gens. Ara us escric des de la meva caseta de Ribes de Freser i aquí em quedaré un temps més.