Espot, un poble amb encant.


Autor: Pepet

Data publicació: 06/03/2022

Relat

ESPOT, UN POBLE AMB ENCANT

- Uaaaaaaahh! Va dir el bolet Pau que rodolava cap avall de la muntanya. Xap!
- On estic? -va xiuxiuejar, encara estabornit.
-Ets al riu! - respongué una truita que nedava.
- Però... tu qui ets? -exclamà, perplex, en Pau.
- Hola, soc en Jaume, una truita. M’ agrada molt nedar! -va afegir en Jaume.
- Tu no hauries d’estar al bosc? -va continuar la truita.
- Ja, però he caigut i ja no em sé el camí de tornada.
- Doncs acompanya’m - es va oferir la truita amorosament .
- Com? Si no sé nadar?
- Jo et puc ensenyar uns trucs per nadar.
- Per cert... en quin riu estem?
- Al riu Escrita. És un riu que passa per llocs bonics com Espot.
- Espot?
- Sí, sí, Espot. És un poble petit, però molt bonic.
- Doncs, porta-m’hi.
- Acompanya’m.
- No te’n recordes... no sé nedar.
- Mira, has de moure el cos d’un costat a l’altre i amb els braços et dones impuls.
-Què fàcil!
Els dos amics estaven nedant riu avall fins que van trobar-se amb un pont.
- Mira! Estem al pont romànic d’Espot. Aquí s’ha acabat el trajecte.
-Adeu amic meu, adeu - va exclamar en Jaume, alçant una aleta.

En Pau va sortir de l’ aigua, va posar-se dalt del pont i va pensar:
- Aquest pont deu ser molt antic... les pedres, la molsa. Haurà estat testimoni d’un munt d’històries... M’imagino cavallers lluitant amb les seves espases... i cavalls espantats fugint a tot galop...
En Pau, a qui li encantaven les aventures, va decidir perdre’s pels carrers d’ Espot i pels seus voltants.
Feia saltirons d’aquí cap allà com si fos l’heroi d’unes històries que s’anava inventant.
- Aparta’t!! Treu l’espasa!! No siguis covard!! -cridava
I caminant i corrent per aquell poblet que li semblava meravellós va anar endinsant-se al bosc.
Quan va alçar la mirada cap al cel va veure els Encantats.
- Quina majestuositat!! – digué en veu baixeta, com si solament ho hagués de sentir ell.
Ell sí que va quedar encantat.
Va seguir caminant i va veure un cartell que deia: “Aigüestortes a l’oest.”
- Aigüestortes? Què és això? Un llac, una bassa?
- És un parc natural
Se sentí una veueta que provenia de la branca d’un pi. Era un ocell, amb ulls liles, que volava per allà i que va respondre a en Pau.
- Oooh! I... em podries dir on és? – preguntà en Pau.
- Sí, i tant! Tira amunt i a la dreta veuràs un cartell marró. Continues cap a l’ esquerra. Una estona més i ja hi seràs.
- Gràcies!!! – respongué en Pau, tot content.
En Bolet va seguir les instruccions de l’ocell i... sabeu on va anar a parar? A Aigüestortes.
Va quedar meravellat!!
Caminant una estona més va arribar a l’estany de Sant Maurici.
-És molt bonic i impressionant. – va pensar en Pau.
S’estava fent de nit i el cel va començar a canviar de color: groc, taronja, vermell. La posta de sol més impactant que havia vist mai!!
Quan ja era negra nit es va adormir. De tan cansat que estava es va despertar al migdia. Semblava una marmota! Va pensar que es podria quedar en aquells paratges per sempre més. I així ho va fer. Ara en Pau és un més a Espot.