ESPOT I L’ESQUÍ A L’HIVERN


Autor: Dolors Ferran

Data publicació: 18/03/2022

Relat


Espot i l'esquí a l'hivern
Espot, és un dels millors pobles per anar a esquiar. El dia 30 de gener vaig anar a esquiar a Espot, feia molt de vent, però les pistes no estaven gens aiguoses. Vaig anar amb tota la meva família i també els cosins i els avis! No hi havia molta gent, però més cap a la tarda les pistes s'omplien.

Vam començar per unes pistes fàcils, les verdes i les blaves. Cap a les dues de la tarda vam començar a practicar amb pistas més difícils, les vermelles i ja les negres que eren molt aiguoses i relliscaven massa. Per les tres de la tarda vam anar a dinar, una hamburguesa que estava bastant bona i un Cacaolat calent perqué feia molt de fred. El meu pare i el meu oncle, mentrestant nosaltres dinàvem estàven esquiant per aprofitar el temps. Els meus avis anaven ja a la casa del poble, ja que estaven molt cansats de tot el matí esquiant, però nosaltres vam continuar esquiant, fent pistes vermelles, negres, verdes.

Vam estar fins a dos quarts de cinc, perquè tancaven... però els meus avis coneixien molt als que treballaven allà i ens van deixar tres hores més!

De sobte ja dos quarts de set i els que treballaven ja ens estaven esperant per tancar totes les pistes, però vam veure el fantàstic cel que hi havia que ens vam quedar mitja hora més allà observant-lo, pler de colors, rosa, taronja, lila... Quan ja se n'anava la llum vam anar corrents (esquiant) per arribar a la caseta on ens esperaven els treballadors, que per sort encara ens estaven esperant, però no van fer molt bona cara..., però tot i això van ser molt amables i ens van convidar el següent dia a esquiar.

Van passar 10 hores des de que vam anar a esquiar, però nosaltres teníem un dia més! Perquè gràcies als nostres avis els treballadors ens van deixar gaudir un dia més. Ens vam llevar a dos quarts de vuit del matí per aprofitar molt bé el dia perquè l'endemà ja ens n’anàvem. Els meus avis es van animar a baixar. Però la meva tia i la meva mare es van voler quedar per descansar una estona i ja al migdia baixarien.

Els meus cosins, les meves germanes i jo vam pujar a una de les pistes més difícils d'Espot, van ser vint minuts bastant complicats, ho vaig passar una mica malament, però tot i això ara podria dir que vaig baixar una de les pistes més difícils. En canvi, la meva germana a mitja pista es va cansar molt i vam haver de trucar a l’ infermería perquè pugessin ràpid a recollir-nos, no estava gens greu, només que estava bastant marejada per tota l'altura de la pista.

Després de dues hores vam anar a visitar a la Paula per veure com estava, i estava tan bé que ja va venir amb nosaltres a dinar. Vam fer unes quantes pistes més i ràpidament ja eren dos quarts de cinc... Vam agafar el cotxe i malauradament ens en vam anar d'Espot.